L’edat

L’edat

L’edat que té una dona és un dels aspectes més determinants en el moment d’iniciar el projecte d’intentar aconseguir l’embaràs. L’edat en la fertilitat genera una pressió més gran en les dones que en els homes, ja que a partir dels 35 anys la qualitat i la quantitat d’òvuls pateix un descens que ja es produeix de manera ininterrompuda. Una dona de 30 anys té un 75% de possibilitats de quedar-se embarassada, mentre que amb els 35 el percentatge baixa fins el 66%.

Aquesta tendència descendent contínua propicia accelerar la recerca de suport mèdic en el cas que no s’aconsegueixi quedar-se embarassada. En dones menors de 35 anys s’aconsella donar un marge d’un any mantenint relacions sexuals sense protecció amb la parella abans de sol·licitar ajuda a un especialista, però a partir d’aquesta edat el temps d’espera recomanat és de mig any.

En la societat actual, atraçar el projecte de la maternitat és molt habitual. Ja sigui per projectes laborals o personals, el moment en el que es decideix començar a buscar l’embaràs es posposa i, en ocasions, es decideix iniciar aquesta etapa massa tard. Si s’és conscient d’aquesta situació i es té planificat quan arribarà el moment, una opció molt interessant per aplanar el camí és la vitrificació d’òvuls.

En els casos en els que es busca l’embaràs amb menys qualitat ovàrica, més enllà de dificultar que el procés finalitzi amb èxit, en cas d’aconseguir-ho, el risc de malformacions genètiques també és més elevat, tenint més possibilitats de patir un embaràs de risc.

Com afecta l’edat a la fertilitat?

L’edat és un dels factors que  més influeixen en la fertilitat d’una dona. Amb l’estil de vida actual, en el que les prioritats abans dels 30 sovint es centren en la carrera professional o en desmarcar-se de qualsevol responsabilitat, s’ha atraçat l’edat del primer embaràs. Es considera que amb 30 anys s’ha aconseguit l’estabilitat professional i econòmica necessària per fer el pas.

Si a la dècada dels 80, de mitjana, la dona tenia el seu primer embaràs als 28 anys, avui en dia aquesta xifra ha passat a ser de 32 anys. L’aplaçament del projecte de la maternitat augmenta les possibilitats de tenir dificultats per aconseguir-lo. A partir dels 30 anys la fertilitat de la dona comença a disminuir lleugerament i, a partir dels 35, el descens de la fertilitat comença a ser més pronunciat.

Així, cada cop és més freqüent que les dones es trobin en edats avançades intentant quedar-se embarassades de manera natural sense aconseguir-ho, necessitant l’ajuda de la reproducció assistida per aconseguir-ho. El problema és que molt sovint les dones no són conscients d’aquesta situació, fins que ja és massa tard, arribant a un punt que, tot i trobar-se encara en edat fèrtil, necessiten ajuda.

Aquesta és una situació que, amb previsió, té una solució pràctica i senzilla, la congelació d’òvuls, un mètode que permet emmagatzemar els òvuls en el moment en el que compten amb més qualitat per tal de poder-los fer servir per la dona quan es consideri que ha arribat el moment. A CIRH tenim un programa especialitzat en aquest tractament, el Timefreeze, que ofereix la possibilitat de conservar la qualitat dels òvuls per fer-los servir més endavant.

Com és l’embaràs en dones més grans de 35 anys?

Si l’aplaçament del projecte de la maternitat s’allarga fins els 35 anys, la predisposició a patir alteracions en el provés d’ovulació és més gran, un problema que en dificulta l’embaràs. En condicions normals i després d’un any mantenint relacions sense protecció, una dona de 30 anys aconseguirà l’embaràs en el 75% dels casos, tot i que a partir dels 35 aquesta probabilitat decreix fins el 66%.

A aquesta edat el cos no està tan preparat com abans dels 30, perdent qualitat i quantitat d’òvuls, tot i tenir una menstruació regular. Aquest disminució de reserva ovàrica provoca que a partir d’aquesta franja d’edat es recomani demanar ajuda a un especialista després de sis mesos de mantenir relacions sexuals amb la parella sense prendre precaucions. Abans d’aquesta edat el temps de marge abans de visitar a un metge és d’un any.

Amb 35 anys s’aconsella anar-hi abans perquè el descens de la fertilitat és constant a patir d’aquell moment. Com més temps es deixi passar, més possibilitats hi ha que existeixin dificultats per aconseguir l’embaràs i complica més l’opció de poder començar un tractament amb òvuls propis. En els casos que  no sigui possible aquesta opció, la parella haurà de recórrer a una donant d’òvuls.

Les dones que tenen el seu primer fill a partir dels 35 anys, segons les directrius mèdiques, consten a la llista de dones embarassades d’alt risc. Això no significa que l’embaràs sempre sigui de risc, però si que provoca un augment de possibilitats de malformacions genètiques en el bebè.

L’arribada de la menopausa és als 45?

Els 45 anys és l’edat en la que estadísticament es considera que pot arribar la menopausa. Això no significa que abans sigui impossible entrar en aquesta fase, però en cas que sigui així, es considera menopausa precoç. La menopausa és una etapa que arriba en el moment en el que la dona deixa d’ovular. Això significa que desapareix el període menstrual i que disminueix molt la producció d’estrògens, fent impossible l’embaràs de manera natural.

A aquesta edat el cos de la dona comença a experimentar més canvis i hi ha diferents símptomes que indiquen que s’ha iniciat aquest període. De les primeres afectacions que poden percebre les dones són els canvis en el període menstrual, tornant-se més irregular i amb  sagnats més o menys importants. Els acaloraments i les sufocacions són algunes de les causes més conegudes pel públic en general, acompanyades de sudoració nocturna.

Aquest augment de la temperatura corporal durant les nits és un aspecte afegit que dificulta el descans, convertint les nits en un repòs intermitent. Aquests efectes poden trobar-se relacionats amb canvis en els nivells d’estrògens i poden anar acompanyats de taques vermelles en el pit, l’esquena i els braços.

La salut vaginal també s’altera, experimentant un augment de sequedat, irritació o secreció en la zona que pot dificultar una mica les relacions sexuals. També es fan més comunes les infeccions vaginals o de bufeta, provocant pèrdues.

Els canvis d’humor bruscos també es relacionen amb l’aparició de la menopausa. No obstant, no s’ha demostrat que tinguin una relació de causa – efecte, sinó que podria ser una conseqüència de diversos d’aquests canvis (no descansar bé, els canvis corporals, etc).

Existeixen altres factors lligats a l’edat?

Més enllà de tots aquests aspectes lligats directament amb l’edat, que són fàcils de preveure, hi ha altres conseqüències del pas del temps més complicades de detectar. A mesura que la dona fa anys també augmenta el risc d’alguns problemes que poden accentuar els problemes de fertilitat.

Per començar, s’incrementen les probabilitats de patir alteracions cromosòmiques que poden provocar que el futur bebè tingui afeccions com ara el síndrome de Down. Si bé és cert que el percentatge de casos tampoc és important, hi ha més possibilitats que succeeixi una alteració d’aquest estil. Aquestes alteracions també poden ser la causa dels avortaments espontanis o que el desenvolupament embrionari no sigui correcte i s’interrompi l’embaràs abans de finalitzar.

Els fibromes uterins també són més comuns a mesura que la dona es faci gran, tot i que estigui en edat fèrtil. Són tumors no cancerígens formats per cèl·lules de l’úter o la matriu. Passa el mateix amb les afectacions relacionades amb les trompes de Fal·lopi,  bàsiques en el procés d’ovulació i en el transport dels espermatozous fins a la fecundació.

L’endometriosi és una altra malaltís que s’accentua amb el pas del temps i que dificulta l’objectiu de ser mare. Aquesta afectació provoca la creació d’un teixit molt semblant al del revestiment de l’úter en altres zones del cos.

Si vols més informació sobre altres aspectes que poden provocar problemes de fertilitat femenina i les proves amb les que l’equip mèdic poden detectar-los entra aquí.

L’edat en la fertilitat de la dona és un aspecte molt determinant. Aquesta és la principal conclusió que es pot extreure de tot el que hem explicat. Tot i que també és cert que està a les mans de la dona la possibilitat de minimitzar els possibles efectes adversos del pas del temps. La previsió és una variable molt important, que pot facilitar molt la futura fertilitat.

Si una dona té previst atraçar el projecte de la maternitat, el millor que pot fer és vitrificar els seus òvuls. D’aquesta manera pot conservar la qualitat dels seus òvuls em en el seu millor moment, podent-los fer servir posteriorment per sotmetre’s a un tractament de fertilitat, multiplicant les opcions d’èxit.

La disminució de la capacitat fèrtil de la dona a partir dels 35 anys és constant, i com més temps passi les possibilitats de quedar-se embarassada de manera natural es minimitzen. Tant és així que, a partir d’aquesta edat es redueix a la meitat el temps que els metges donen de marge per intentar aconseguir l’embaràs de manera natural.

A partir de certa edat també s’afegeix el risc de poder patir menopausa precoç (abans dels 45 anys), que encara afegeix més dificultats al procés d’embaràs. En aquest moment desapareix el període menstrual de la dona i la producció d’estrògens experimenta un descens important. Hi ha diversos símptomes que poden servir d’alerta, com certs canvis en el període menstrual, tant de periodicitat com en el sagnat, acaloraments i sufocacions, dificultats per descansar, canvis d’humor sobtats i alteració en la salut vaginal.

A totes aquestes complicacions provocades pl pas del temps s’ha d’afegir l’agudització d’altres problemes que ja poden ser presents però que augmenten de manera exponencial el seu impacte. Aquests poden ser algunes malalties com l’endometriosi, l’aparició de fibromes uterins o les afectacions a les trompes de Fal·lopi.

Descobreix ara com podem ajudar-te

La teva primera visita és gratuïta, perquè no et costi decidir-te.

Sol·licitar cita

2021-12-27T09:59:51+00:00