Fecundació in vitro amb
microinjecció intracitoplasmàtica (ICSI)
La intra cytoplasmic sperm injection és una tècnica que emprem en molts dels tractaments de fecundació in vitro. Inseminem un òvul mitjançant la microinjecció d’un espermatozoide. Només es necessita un espermatozoide per òvul.
Els passos previs i posteriors a la inseminació són els mateixos que en una fecundació in vitro clàssica. L’òvul es fecunda, es converteix en preembrió i es transfereix a l’úter perquè hi continuï el seu desenvolupament.
Com va néixer?
La ICSI va néixer el 1992 per tractar casos d’esterilitat masculina com l’oligozoospèrmia (baixa concentració d’espermatozoides), l’astenozoospèrmia (baixa mobilitat) o la teratozoospèrmia (pocs espermatozoides amb la morfologia adequada), entre d’altres. Va suposar un gran avenç en el tractament de l’esterilitat masculina i ha donat l’oportunitat de ser pares a molts homes que, d’una altra manera, no haurien vist acomplert el seu somni de paternitat.
Una vegada obtinguts els oòcits en la punció fol·licular, s’hauran de denudar, és a dir, separar de les cèl·lules que els envolten, per saber si són madurs. Solament es podrà fer la ICSI als oòcits madurs. Amb l’ajut d’un micromanipulador, s’escollirà un espermatozoide per a cada un dels oòcits i s’injectarà directament dins del citoplasma.
Com es fa una ICSI?
Pas 1
Control i estimulació dels ovaris
Administrem hormones cada dia durant 10-12 dies per estimular els ovaris i obtenir els òvuls. Controlem els nivells hormonals i el desenvolupament dels fol·licles (sacs contenidors de l’òvul) en els ovaris. Quan el nombre i la mida dels fol·licles són els adequats, determinem el dia de l’extracció.
Pas 2
Extracció dels òvuls i fecundació in vitro
Extraiem els òvuls amb sedació profunda mitjançant punció i aspiració dels fol·licles. Els òvuls es mantenen unes hores en cultiu i, mentrestant, preparem el semen per aïllar els espermatozoides mòbils. Preparem els òvuls i, amb la injecció intracitoplasmàtica, introduïm un espermatozoide en cada un.
Pas 3
Transferència
El dia següent de l’extracció i la fecundació dels òvuls sabem quants d’aquests han estat fertilitzats. Entre dos i sis dies després, els òvuls fecundats es converteixen en preembrions, preparats per ser transferits a l’úter. El dia de la transferència seleccionem els preembrions que tenen les millors característiques de desenvolupament. Segons la llei, es poden transferir fins a 3 preembrions, però l’habitual són 1 o 2. Els preembrions es col·loquen en un catèter fi i s’introdueixen a l’úter. En la transferència no es necessita anestèsia.
Pas 4
Criopreservació
Els preembrions no transferits es congelen mitjançant nitrogen líquid (aquesta criopreservació és coneguda com a vitrificació) i, posteriorment, s’emmagatzemen al banc d’embrions convenientment identificats. Aquests preembrions es poden utilitzar en cicles posteriors si no s’aconsegueix un embaràs en el primer intent. Evidentment, el tractament per preparar l’úter per a una transferència d’embrions congelats és molt més senzill, atès que no és necessària l’estimulació i extracció d’òvuls.
Pas 1
Control i estimulació dels ovaris
Administrem hormones cada dia durant 10-12 dies per estimular els ovaris i obtenir els òvuls. Controlem els nivells hormonals i el desenvolupament dels fol·licles (sacs contenidors de l’òvul) en els ovaris. Quan el nombre i la mida dels fol·licles són els adequats, determinem el dia de l’extracció.
Pas 2
Extracció dels òvuls i fecundació in vitro
Extraiem els òvuls amb sedació profunda mitjançant punció i aspiració dels fol·licles. Els òvuls es mantenen unes hores en cultiu i, mentrestant, preparem el semen per aïllar els espermatozoides mòbils. Preparem els òvuls i, amb la injecció intracitoplasmàtica, introduïm un espermatozoide en cada un.
Pas 3
Transferència
El dia següent de l’extracció i la fecundació dels òvuls sabem quants d’aquests han estat fertilitzats. Entre dos i sis dies després, els òvuls fecundats es converteixen en preembrions, preparats per ser transferits a l’úter. El dia de la transferència seleccionem els preembrions que tenen les millors característiques de desenvolupament. Segons la llei, es poden transferir fins a 3 preembrions, però l’habitual són 1 o 2. Els preembrions es col·loquen en un catèter fi i s’introdueixen a l’úter. En la transferència no es necessita anestèsia.
Pas 4
Criopreservació
Els preembrions no transferits es congelen mitjançant nitrogen líquid (aquesta criopreservació és coneguda com a vitrificació) i, posteriorment, s’emmagatzemen al banc d’embrions convenientment identificats. Aquests preembrions es poden utilitzar en cicles posteriors si no s’aconsegueix un embaràs en el primer intent. Evidentment, el tractament per preparar l’úter per a una transferència d’embrions congelats és molt més senzill, atès que no és necessària l’estimulació i extracció d’òvuls.
Quin és el millor tractament per a mi?
En tan sols uns clics, obtindràs informació detallada i sense compromís dels tractaments que millor s’adapten a la teva situació.
Quin és el millor tractament per a mi?
En tan sols uns clics, obtindràs informació detallada i sense compromís dels tractaments que millor s’adapten a la teva situació.