Seminograma bàsic

Seminograma

El seminograma és una de les primeres proves que es realitza per tal d’avaluar la fertilitat d’un home. A partir dels resultats que s’obtinguin amb aquesta prova es podrà valorar la necessitat d’efectuar altres exàmens per treure conclusions i decidir quin és el millor tractament per intentar aconseguir l’embaràs.

Són molts els valors que s’analitzen en un seminograma, y tots ells s’analitzen basant-se en els valors estipulats com a normals per la OMS (Organització Mundial de la Salut). Si amb els valors obtinguts en un primer anàlisi no és suficient es pot realitzar un seminograma més complet, amb el que es pot obtenir més informació per poder ajudar a la valoració del cas.

A l’hora d’analitzar els resultats de l’estudi d’un seminograma es valoren diferents paràmetres relacionats amb la mostra del semen, que tenen un significat els resultats dels quals s’han d’avaluar específicament per a cada cas en concret. En algunes ocasions els resultats s’un seminograma poder ser molt útils per a detectar alteracions que amaguen certes malalties més greus o diverses patologies.

La prova es senzilla de fer i en cap cas invasiva per l’home. La mostra analitzada la proporciona el propi home després d’una masturbació. És molt important que el contingut es reculli en la seva totalitat pels seus anàlisis. S’entregarà al laboratori en un pot estèril facilitat pel mateix centre mèdic. El més recomanable és recollir la mostra en el mateix centre mèdic, ja que l’ideal és que el temps que passi entre l’obtenció i l’anàlisi al laboratori no superi l’hora.

Què és un seminograma?

Quan una parella es visita amb l’especialista buscant ajuda per tenir un fill, l’equip mèdic ha de realitzar diferents proves a l’home i a la dona per tal de detectar quin problema dificulta l’embaràs. El seminograma o espermiograma és una de les primeres proves que es duen a terme per poder valorar la capacitat fèrtil d’un home. Es tracta d’un estudi que es realitza a partir d’una mostra de semen per analitzar-ne la qualitat.

Aquest examen permet determinar el grau de fertilitat masculina en base a l’anàlisi de diferents valors. Els valors d’un seminograma bàsic són el volum, la concentració d’espermatozous la mobilitat i la morfologia. A més a més, es pot valorar també l’aspecte, la viscositat, la liqüefacció, el pH i també fer un anàlisi de la vitalitat espermàtica i l’aglutinació o agregació dels espermatozous. Es valoraran també la presència d’altres tipus cel·lulars en el semen.

Segons el cas es pot realitzar dos tipus de seminograma, el bàsic, amb el que s’obté tota la informació que hem destacat fins ara, i l’avançat, que consisteix en un anàlisi una mica més profund. En ocasions, amb l’estudi bàsic ja n’hi ha prou per extreure les conclusions necessàries, però a vegades poder aprofundir més en els resultats pot ajudar a l’equip mèdic a treure conclusions més definitives.

Com es realitza un seminograma?

Aquesta prova és senzilla de realitzar i gens invasiva per l’home. Per tal de realitzar-la, és el mateix home el que recull la seva mostra de semen practicant una masturbació, ejaculant dins d’un pot estèril facilitat pel centre mèdic amb l’objectiu de no contaminar la mostra. És important recollir la totalitat de la mostra i el més idoni és fer-ho a la clínica per tal de minimitzar les possibilitats d’alterar la mostra.

Abans d’obtenir la mostra és important realitzar un correcte sanejament dels genitals, evitant rentar-se amb sabons quirúrgica, i és aconsellable orinar abans.

Entre l’obtenció i l’entrega no ha de passar més d’una hora, interval de temps durant el que la mostra recollida ha de mantenir-se en temperatura ambient. Un cop entregada, l’equip de biòlegs processarà la mostra al laboratori per tal de poder realitzar l’anàlisi i treure’n les conclusions.

Per tal de garantir al màxim la qualitat de la mostra, l’home ha de realitzar-la després d’haver passat un període d’abstinència d’1 a 3 dies, per poder garantir una quantitat òptima d’espermatozous en la mostra pel seu posterior anàlisi. Tampoc s’ha d’ingerir licor tres dies abans de la prova i, en els casos en els que l’home estigui seguint un tractament amb antibiòtic, s’ha d’esperar 7 dies després de la seva conclusió.

En canvi, si l’home pren medicament de control, aquests han de seguir prenent-se com ho fa habitualment, sense cap interrupció. No obstant, serà important que es notifiqui al laboratori sobre la medicació que està seguint, així com també si ha tingut febre els tres die sprevis a l’obtenció de la mostra.

Què detecta el seminograma?

Després de l’anàlisi dels resultats de l’anàlisi del semen no podem predit amb absoluta seguretat si un home és fèrtil o no. Tot i això, els resultats del seminograma poden facilitar informació sobre els possibles problemes que poden tenir i que li dificulten l’objectiu d’aconseguir un embaràs.

En l’estudi d’un seminograma s’analitzen diferents paràmetres relacionats amb el semen, que tenen un significat diferent segons el tipus de pacient. En algunes ocasions, amb els resultats d’un seminograma es poden detectar defectes que amaguen certes malalties més greus com, per exemple, prostatitis, varicoceles, orquitis o tumors testiculars. També es poden detectar possibles patologies, com la oligozoospèrmia, (concentració baixa d’espermatozous), astenozoospèrmia (mobilitat dels espermatozous inferiors a l’estàndard), teratozoospèrmia (alteració en la morfologia), i una combinació d’aquestes anomalies.

Amb un seminograma avançat les dades que es poden obtenir encara són més extenes. Amb aquest anàlisi més profund es pot conèixer el percentatge d’espermatozous amb fragmentació d’ADN que, com expliquem en la pregunta sobre les proves diagnòstiques, és un factor molt important per saber quina tècnica pot ser la més efectiva para a cada cas.

També es pot detectar el percentatge de cèl·lules que han iniciat el procés de mort cel·lular o apoptosi (estudi d’apoptosi i vitalitat) i detectar el percentatge d’espermatozous amb un contingut d’ADN fora del comú (l’estudi de ploidïes).

Quins són los valors normals del seminograma?

Per analitzar els resultats obtinguts en un seminograma els especialistes tenen la referència dels valors que, des de l’OMS, es van establir com a normals. Aquest barem defineix com a normals els següents valors:

  • En referència al volum de semen en una ejaculació, aquest hauria de ser més elevat o igual a 1,5 mL.
  • L’anàlisi de color i l’olor han de realitzar-se a simple vista. La mostra ha de ser de color blanc nacrat.
  • El pH, el més habitual és que sigui superior o igual a 7,2, però sense superar el 8,0.
  • La concentració estudia el número d’espermatozous per mil·lilitre. El més normal és que aquest paràmetre sigui igual o superior a 15 milions per mL.
  • La mobilitat total dels espermatozous ha de ser com a mínim d’un 40%, sent la mobilitat progressiva d’un 32%.
  • La morfologia dels mateixos, es considera que hi ha d’haver més del 4% dels espermatozous normals en una ejaculació. Aquesta normalitat s’estipula amb una adequada relació entre el seu cap el seu cos i la seva cua.
  • La vitalitat és un altre factor important, el més normal és que hi hagi un 58% o més d’espermatozous vius. Si el percentatge és menor, les possibilitats de fecundar l’oòcit es redueixin considerablement.

Malgrat aquesta estandardització de les xifres, és important tenir en compte que una alteració en aquests valors no ha de ser significatiu i que els valors poden canviar si s’analitza una nova mostra després d’algunes setmanes. És habitual que un o diversos paràmetres apareguin alterats en resultats de gent que està sana, pel que abans de treure conclusions amb els resultats és important consultar-los amb l’especialista que porta el teu cas, que serà qui t’explicarà els resultats i els següents passos a fer.

Amb l’anàlisi dels resultats que ens ofereix un seminograma es pot esclarir alguns dels problemes de fertilitat que tenen un origen en el factor masculí. Sovint amb el seminograma bàsic n’hi ha prou, tot i que en algunes ocasions optar per la realització d’un seminograma avançat, amb el que s’aconsegueixen respostes més concretes dels resultats, permet establir millor el problema i, així, oferir una millor proposta del tractament més adequat.

Amb els resultats del  seminograma es poden detectar diferents patologies que poden permetre treure conclusions, com per exemple l’oligozoosèrmia, astenozoospèrmia, la tetratozoospèrmia o bé una combinació de totes tres.  A més a més, també ajuda a detectar certes malalties més greus, com per exemple, la prostatitis, els varicoceles, la orquitis o els tumors testiculars.

Abans d’entregar la mostra de semen per l’estudi dels resultats s’ha de tenir en compte algunes consideracions importants. La bona higiene de la zona és important, tot i que s’ha d’evitar fer servir sabons quirúrgics. És imprescindible arribar al dia de la prova amb un període d’abstinència d’1 a 3 dies, sense beure licor tres dies abans i, en els casos que s’està seguint un tractament amb antibiòtic s’han de deixar passar 7 dies després de la seva finalització.

La OMS estableix uns valors considerats normals per a la interpretació dels resultats de l’anàlisi, tot i que és molt important que la seva interpretació la realitzi un metge. És molt comú que en un pacient sense problemes de fertilitat li aparegui algun valor alterat, pel que les alarmes abans d’hora no són recomanables ni necessàries.

Els valors estandarditzats per part la organització són el volum, la concentració d’espermatozous, la mobilitat i la morfologia.

Descobreix ara com podem ajudar-te

La teva primera visita és gratuïta, perquè no et costi decidir-te.

Sol·licitar cita

2021-12-27T10:28:48+00:00