Infertilitat masculina: Proves diagnòstiques

Infertilitat masculina: Proves diagnòstiques

En una situació normal, després d’un any mantenint relacions sexuals de manera regular ambla parella sense fer servir mètodes anticonceptius, es considera que s’hauria d’aconseguir el desitjat embaràs. En el cas que no sigui així, es creu que hi ha algun problema de fertilitat en la parella, pel que s’aconsella anar a un especialista i analitzar la situació per tal d’avaluar el problema que hi pugui haver i, un cop detectat, buscar la  millor solució possible per cada cas.

Quan s’arriba a aquest punt, la parella ha d’estar unida i ambdós han de sentir-se recolzats per la seva parella. És molt important que els dos membres estiguin igual d’implicats en el procés, ja que els percentatges d’afectació en homes i dones són molt iguals i, fins i tot, en un 30% dels casos són els dos els que pateixen algun problema. Aquesta paritat d’afectació aporta molta més importància a les proves diagnòstiques, ja que les causes poden ser molt diverses i una correcta identificació del problema facilitarà realitzar un bon diagnòstic i, així, poder trobar el tractament idoni per aconseguir l’embaràs.

Ens els casos en els que el problema provingui d’un factor masculí normalment es deu a u problema de qualitat o quantitat dels espermatozous, una afectació que pot fer-se palesa per diverses causes, algunes d’elles genètiques i altres relacionades amb els hàbits del dia a dia.

Una revisió anual amb el metge pot ajudar a prevenir els problemes de fertilitat, ja que detectar aviat qualsevol anomalia pot donar la oportunitat de minimitzar-ne les seves conseqüències.

Com es pot detectar una infertilitat masculina?

Quan una parella manté relacions sexuals sense cap mena de prevenció durant un període de temps mínim d’un any i la dona no aconsegueix quedar-se embarassada, es considera que existeix algun problema de fertilitat. Tot i que no sempre és així, aquesta és la primera senyal que pot indicar a una parella que, per aconseguir ser pares, hauran de recórrer a una ajuda mèdica.

Estadísticament parlant, l’origen del problema està molt repartit. Es calcula que en un 35% dels casos la causa té el seu origen en l’home, un altre 35% es focalitza en la dona i el 30% restant es considera que els problemes provenen dels dos membres de la parella. Amb aquests percentatges tan igualats és molt important identificar bé el problema per tal de poder buscar solucions. Un mal diagnòstic pot provocar un període de patiment innecessari per a la parella en l’inici d’un procés que, en ocasions, no és senzill d’assimilar.

En la majoria de casos en els que l’home té problemes de fertilitat, la causa es focalitza en la menor qualitat o quantitat d’espermatozous que es troben en l’ejaculat. Aquesta causa només es pot detectar en un laboratori, pel que la manera més eficient i segura de detectar una infertilitat masculina és visitar a un especialista.

A CIRH tenim un equip mèdic especialitzat per poder realitzar un diagnòstic molt acurat de les causes que poden provocar infertilitat en l’home per, d’aquesta manera, poder dictaminar quin és el millor camí per tal d’aconseguir l’embaràs. No dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres, a través del formulari de consulta o demanant una primera visita gratuïta.

Què causa la infertilitat masculina?

La infertilitat masculina pot tenir una causa natural, en la que l’home no pot fer res per evitar-ho, com pot ser una qüestió genètica, i altres en les que sí que té més influència, com poden ser certs hàbits del nostre dia a dia que poden alterar la capacitat fèrtil.

Una de les causes que poden provocar dificultats per aconseguir l’embaràs per un factor masculí és una baixa producció d’espermatozous o una baixa qualitat d’aquests, ja sigui per baixa mobilitat o alteracions morfològiques. Un altre problema relacionat amb els espermatozous pot aparèixer en la capacitat d’expulsar espermatozous en l’ejaculat. Una obstrucció del conducte o l’absència d’aquest pot provocar que, malgrat tenir una bona qualitat d’espermatozous, no es pugui fecundar l’òvul.

Els problemes de salut també poden ser un important condicionant en la capacitat fèrtil de l’home. Malalties com la diabetis, la insuficiència renal o hepàtica, el varicocele, problemes de tiroides o trastorns cardiovasculars, poden tenir una influència negativa en la capacitat reproductiva. Certs tractaments mèdics també poden tenir efectes secundaris perjudicials, com per exemple haver de sotmetre’s a una quimioteràpia, o alguns medicaments, així com els desequilibris hormonals que afecten a la producció de testosterona o de les hormones gonadotropines. En el cas de la quimioteràpia, una opció per tal de minimitzar els efectes secundaris del tractament és optar per la prèvia congelació de semen.

Pel que fa a les malalties hereditàries o alteracions genètiques que poden afectar a la fertilitat, hi trobem el síndrome de Klinefelter, la fibrosi quística, el síndrome de Kallmann i el síndrome de Kasrtagener. Tampoc hem d’oblidar-nos de la fragmentació de l’ADN, un problema que es pot detectar i que podria ser l’explicació de problemes relacionats amb la implantació o embarassos que acaben en avortaments.

Però com hem cometat abans, també hi ha diversos factors que poden minimitzar-se amb el simple gest de millorar l’estil de vida o minimitzant els impactes ambientals. Les radiacions o l’exposició a compostos químics d’origen industrial, el consum de drogues, alcohol i tabac o fins i tot la cafeïna poden ser perjudicials. L’estrés tampoc és bo per la producció d’esperma, fins i tot pot afectar també a la mobilitat dels espermatozous, a més a més de dificultar les relacions sexuals habituals.

Quines proves diagnòstiques hi ha per poder avaluar la fertilitat masculina?

Per poder detectar qualsevol d’aquests problemes o alteracions que dificulten la possibilitat d’aconseguir un embaràs es poden realitzar diferents proves mèdiques. Es pot començar amb una simple història clínica, amb la que es poden obtenir dades interessants del pacient, com els antecedents mèdics, el consum de tabac, alcohol, drogues o certs medicaments, o l’exposició a radiació o materials tòxics.

Després d’aquestes primeres exploracions rutinàries, una de les més habituals i de les primeres a tenir en compte és un seminograma, amb el que es poden obtenir una gran quantitat d’informació molt útil per a l’avaluació de cada cas per part de l’equip mèdic. En cas de necessitar més informació de la que s’ha pogut aconseguir amb aquesta prova, per exemple, en casos que hi hagi absència d’espermatozous en l’ejaculat, l’estudi del semen es complementa amb una biòpsia testicular.

L’exploració genital, centrant l’atenció en el penis, testicles epidídims i els cordons espermàtics, també permet descartar fàcilment qualsevol problema fàcil de detectar. Una de les causes que hem assenyalat abans, el varicocele, es pot contrastar amb una ecografia escrotal.

La presència de microorganismes poden determinar si existeix una infecció o no. Amb un espermocultiu es pot esclarir aquesta variant, però és una prova que únicament es realitza en el cas que en el resultat del seminograma apareixi més d’un milió de leucòcits/ml.

L’última prova a destacar és l’estudi genètic del semen, molt útil en els casos en els que el problema provingui de la presència d’anomalies genètiques i cromosòmiques. Aquest estudi es realitza mitjançant la tècnica del FISH (Hibridació Fluorescent In Situ), una tècnica que permet detectar i localitzar seqüències específiques d’ADN en espermatozous. Aquesta tècnica consisteix en marcar cada cromosoma amb un fluorocrom diferent per tal de visualitzar els dos cromosomes de cada parell a través de microscòpia òptica i analitzar-los de manera automatitzada.

Hi ha molts factors que poden desencadenar en un cas d’infertilitat masculina. Des de factors genètics o malalties hereditàries a problemes de salut o qüestions de rutines com ara costums del dia a dia que pot tenir cada persona.

Malalties com la diabetis ,la insuficiència renal o hepàtica, el varicocele, problemes de tiroides o trastorns cardiovasculars poden afectar a la capacitat reproductiva. Alguns medicaments i tractaments mèdics tenen, entre els seus possibles efectes secundaris, una afectació a la fertilitat, com per exemple la quimioteràpia, o desequilibris hormonals relacionats amb la producció de testosterona o de les hormones gonadotropines.

Aquests són aspectes pràcticament impossibles de controlar per la persona afectada, però hi ha altres factors perjudicials sobre els que sí que es poden minimitzar la possible afectació. Són aspectes que formen part del dia a dia de l’home i que, sovint sense saber-ho, perjudiquen la seva capacitat reproductiva. L’exposició a certs factors de l’entorn, el consum de substàncies com l’alcohol, el tabac, drogues o fins i tot la cafeïna, o un ritme de vida estressant també poden influir.

Tots aquests aspectes poden provocar problemes en la qualitat o quantitat d’espermatozous que genera l’home, fet que dificulta clarament l’objectiu d’aconseguir un embaràs. Per tal de detectar aquests problemes hi ha diverses proves que permeten a l’equip mèdic realitzar un diagnòstic i determinar quin pot ser el tractament més apropiat per a cada cas.

En aquesta ocasió hem destacat algunes de les proves que poden ajudar a detectar l’arrel del problema i, posteriorment, encarar amb el màxim encert el tractament a seguir. Les que hem comentat aquí són un seminograma, una biòpsia testicular, l’exploració genital o l’ecografia escrotal, un espermiocultiu o un estudi genètic. No obstant, hi ha altres possibles proves que poden venir determinades per altres resultats. L’equip mèdic sempre informarà de qualsevol novetat en el procés del tractament i explicarà qualsevol prova que consideri necessària realitzar.

Descobreix ara com podem ajudar-te

La teva primera visita és gratuïta, perquè no et costi decidir-te.

Sol·licitar cita

2021-12-27T10:51:48+00:00