Disfuncions sexuals

Disfuncions sexuals

Les disfuncions sexuals en els homes són n problema molt més comú del que ens podem imaginar. Són un trastorn físic i/o psicològic que altera la capacitat de mantenir relacions sexuals de manera satisfactòria. Per tal de considerar-se disfunció, aquests problemes han de fer-se evidents durant dos o tres mesos com a mínim, pel que un episodi puntual no és suficient per considerar que es necessita tractament.

Les causes poden ser diverses, i poden respondre a qüestions físiques i psicològiques, i no és necessari que estiguin relacionades amb l’entorn de la parella. Tot i que es pot pensar que els efectes d’aquests problemes sexuals només afecten a les relacions de parella, es considera que les seves conseqüències també influeixen negativament en les relacions socials i l’entorn familiar en general.

De la mateixa manera que són diversos els aspectes que poden causar una disfunció, també hi ha diferents afectacions en l’home. En funció de la fase de l’activitat sexual en la que es detecta el problema que altera les relacions sexuals de l’home, la disfunció es pot classificar en 3 tipus. Existeixen les disfuncions de desig, les de l’exitació i les disfuncions de l’orgasme.

En funció de la causa que provoca la disfunció sexual, el tractament idoni pot ser amb fàrmacs o bé amb una teràpia sexual amb un psicòleg o psiquiatra. En aquests casos, la manera és efectiva de fer front al problema és conjuntament amb la parella.

Què són les disfuncions sexuals?

Les disfuncions sexuals són un trastorn físic i/o psicològic que altera la capacitat de mantenir relacions sexuals de manera satisfactòria. Es detecten quan l’home té problemes per sentir desig (les ganes de practicar sexe), per excitar-se i aconseguir l’erecció, tot i tenir desig sexual, o per aconseguir orgasmes, és a dir, ejacular i sentir plaer.

Hi ha alguns condicionants del dia a dia que poden afectar alguna d’aquestes capacitats en moments puntuals, provocant alteracions en la resposta sexual. Mèdicament aquests problemes esporàdics no es consideren disfuncions sexuals. Per poder diagnosticar aquest problema s‘estima que l’home ha de percebre alguns d’aquests símptomes, de manera continuada, durant tres mesos com a mínim.

Tot i que aquests problemes són més habituals a una edat avançada de l’home, no són uns efectes exclusius de cap franja d’edat concreta. És complicat trobar la manera de prevenir la disfunció sexual però, tot i això, és molt important detectar les causes que la provoquen per poder minimitzar els seus efectes.

Aquests problemes per mantenir relacions sexuals i gaudir-ne, en ocasions, deriven en un descens de l’autoestima per part de l’home, pel que és important tractar-ho un cop s’ha detectat qualsevol problema. Es considera que aquest trastorn afecta a la salut física, psíquica i social, i té un impacte important en la vida de la persona que se’n veu afectada i el seu entorn familiar.

Quina és la causa de la disfunció sexual?

Les causes de la disfunció sexual es poden dividir en dos tipus, les causes físiques i les psicològiques. En ambdues tipologies es pot observar que hi ha algunes més fàcils de detectar i tractar que altres, però engloben un ampli ventall de possibilitats.

Si ens referim a les causes físiques, un nivell baix de testosterona pot provocar problemes de disfunció. Per tractar els nivells baixos d’aquesta hormona sexual és necessari detectar bé el que la causa. En funció d’aquesta variant, es pot solucionar amb un tractament hormonal o un tractament amb pastilles.

Precisament alguns medicaments poder ser també la causa de la disfunció sexual, com alguns antidepressius o medicació per solucionar una elevada pressió sanguínia. Precisament una alta pressió en sang també pot provocar disfunció. Una lesió que provoqui danys als nervis, un vessament cerebral, fumar, el consum d’alcohol y de drogues són altres possibles causes.

Si ens centrem en les causes psicològiques, sovint molt més complicades de tractar degut a la seva complexitat, poden trobar la preocupació o el dubtes que pot tenir l’home sobre el seu rendiment sexual o problemes en la relació de parella. Un estat de depressió o sentiments de culpabilitat cap a l’altra persona tampoc ajuden a millorar. L’estabilitat entre els dos és molt important per tal de poder gaudir d’una activitat sexual plena.

Però no totes les causes psicològiques es focalitzen dins la parella. Un nivell d’estrès i ansietat  a la feina o els efectes d’un trauma sexual del passat que estigui present en l’home tampoc ajuden gens.

Quants tipus de disfunció sexual hi ha?

Podem dividir la disfunció sexual en 3 tipus principals. Aquesta diferenciació s’estableix segons en quina fase de l’activitat sexual es detecta el problema. Si apareix com a absència de ganes de tenir relacions sexuals es classifica dins de les disfuncions de desig; si hi ha problemes d’erecció es coneix com a disfunció d’excitació; si, en canvi, el problema es troba en la capacitat d’ejaculació o arribar a l’orgasme és una disfunció de l’orgasme.

La primera, la disfunció de desig, s’exemplifica amb una falta o excés de desig. Por una banda, l’home es pot trobar sense ganes de practicar sexe, veient com cada vegada té menys pensaments sexuals i inicia amb menys freqüència activitat sexual. Però el problema també pot ser un excés de desig, sent contant i irrefrenable, fent impossible posposar la necessitat de satisfer el seu desig sexual sens etenir en compte les possibles futures conseqüències.

En el cas de les disfuncions d’excitació, poden aparèixer com a dificultat d’erecció (problema que afecta a més d’un 10% dels homes entre els 25 i 70 anys) o, ,malgrat aconseguir-la, no sentir-se excitat en el moment de mantenir relacions sexuals. Fins i tot es poden combinar els dos problemes a la vegada.

El darrer tipus de disfunció que trobem és la de l’orgasme, relacionada amb la dificultat de sentir plaer en el moment d’arribar a l’orgasme (insensibilitat de l’orgasme) o bé per poder ejacular. Com en el cas de les disfuncions d’excitació, també hi ha casos en els que s’experimenten les dues casuístiques.

En aquest grup podem diferenciar diversos problemes. En l’evolució precoç s’ejacula ràpidament, de manera inevitable i sense poder controlar-ho. Però també existeix el cas contrari, el de l’ejaculació retardada, en el que per molt que ho desitgi, l’home no arriba a l’ejaculació. La disparèunia (notar dolor al produir-se el coit) és un altre problema de l’orgasme i el cas més extrem és l’evitació sexual per fòbia, quan una trobada sexual produeix por en l’home.

Com es tracta la disfunció sexual?

El principal problema per tractar una disfunció sexual és l’acceptació per part de l’home de la necessitat d’ajuda mèdica. Aquest barrera psicològica de l’home, sovint atraça el tractament per pal·liar els efectes però, quan s’accepta i s’inicia un tractament amb un especialista, es pot solucionar. Les causes d’una disfunció poden ser psicològiques o físiques, pel que l’especialista adequat per tractar-la pot ser un psicòleg, psiquiatre, andròleg o uròleg.

En els casos en els que el problema sigui mental, la solució més efectiva per aquests problemes és la teràpia sexual. En aquest cas es treballa amb els dos membres de la parella, per tal de poder detectar de la millor manera el problema.
Amb la parella implicada, s’aconsegueix assolir la  satisfacció sexual desitjada tractant, en els casos que n’hi hagi, els sentiments d’ansietat, depressió, por o culpabilitat que poden dificultar el correcte funcionament sexual.

Aquesta teràpia te l’objectiu principal de crear o restablir el benestar i la satisfacció sexual d’ambdós membres de la parella. Un cop detectat el problema que ja provoca la disfunció, se li pot fer front de la mà amb els pacients i es duu a terme la implementació del programa que es consideri més efectiu per a cada cas i es faciliten les indicacions per tal d’evitar una possible recaiguda.

Si el tractament necessita medicació, es fan servir fàrmacs per augmentar el flux sanguini cap el penis o bé una teràpia hormonal, a través d’injeccions, pegats o gels. En alguns casos en els que la disfunció sigui d’excitació, es pot solucionar amb ajuda mecànica.

Com hem vist, les disfuncions sexuals poden ser conseqüència de diferents factors. Però la conseqüència sempre és la mateixa, un deteriorament de la qualitat de les relacions sexuals en parella. En els casos en els que a disfunció és masculina, hi ha un gran problema afegit d’autoestima per part de l’home, que no és capaç d’acceptar ràpidament la situació i, en conseqüència, atraça el diagnòstic mèdic i l’inici del tractament.

L’afectació que pot provocar una disfunció sexual depèn de la fase de l’activitat sexual en la que apareix el problema. La dificultat pot sorgir en un moment inicial, reflectint-se en una absència de desig sexual o bé un excés d’aquest. La falta de desig és, evidentment, un problema però ho és de la mateixa manera tenir tant desig que ennuvoli la capacitat de detectar les conseqüències de tenir relacions sexuals en circumstàncies inadequades.

De la mateixa manera, la disfunció també pot ser d’excitació, impossibilitant l’erecció o, si s’aconsegueix, amb l’absència d’excitació en el moment de mantenir les relacions sexuals. Aquesta problemàtica afecta a més d’un 10% de la població masculina compresa entre els 25 i els 70 anys. I, per últim, existeixen les disfuncions de l’orgasme, en les que l’home no pot ejacular o, malgrat que ho aconsegueix, no hi sent cap plaer.

En funció de cada cas, el tractament pot ser a nivell psicològic, realitzant una teràpia amb un psicòleg o psiquiatra, o bé amb medicaments. Si és un problema psicològic, un cop s’ha detectat, s’estableix de la mà de l’especialista un programa en parella que permetrà recuperar una bona salut sexual. En el cas que el tractament sigui amb fàrmacs, l’objectiu és augmentar el flux sanguini cap el penis o bé una teràpia hormonal, a través d’injeccions, pegats o gels.

Descobreix ara com podem ajudar-te

La teva primera visita és gratuïta, perquè no et costi decidir-te.

Sol·licitar cita

2021-12-27T11:03:07+00:00